El mindfulness fa anys que està present en converses sobre benestar, i amb aquesta exposició han arribat també molts malentesos. Hi ha qui ho associa a la meditació budista, qui creu que requereix hores de pràctica diària o qui simplement ho descarta perquè ho ha intentat una vegada, no ha aconseguit «deixar la ment en blanc» i ha conclòs que no és per a ell.
La realitat és força més senzilla i més accessible del que sol presentar-se.
Què és realment el mindfulness
El mindfulness, o atenció plena, és la capacitat de parar atenció de forma conscient i intencionada al que està passant en el moment present, sense jutjar-ho ni intentar canviar-ho. No és una tècnica de relaxació, encara que relaxa. No és deixar la ment en blanc, perquè això és fisiològicament impossible. És, simplement, observar el que passa dins i fora de tu sense que els pensaments t’arrosseguin automàticament.
És una habilitat que tots tenim en més o menys mesura, i que es pot entrenar. Com qualsevol habilitat, millora amb la pràctica, i els beneficis s’acumulen amb el temps de manera progressiva.
Per què té sentit practicar-ho
La ment humana passa una part considerable del temps en el passat o en el futur: remugant el que va passar, anticipant el que podria passar o planificant el que cal fer. Aquest vagabundeig mental constant té un cost emocional real: està associat a majors nivells d’ansietat, menor satisfacció vital i menys capacitat de gaudir del que està passant en el moment.
El mindfulness entrena la capacitat de redirigir l’atenció al present, no per ignorar el passat o el futur, sinó per no quedar-s’hi atrapat de manera involuntària. I aquesta capacitat, quan es desenvolupa, té un impacte directe a l’estat emocional, la gestió de l’estrès i la qualitat de les relacions.
Per què té sentit practicar-ho
La ment humana passa una part considerable del temps al passat o al futur: pensant el que va passar, anticipant el que podria passar o planificant el que cal fer. Aquest vagabundeig mental constant té un cost emocional real: està associat a majors nivells d’ansietat, menor satisfacció vital i menys capacitat de gaudir del que està passant al moment.
El mindfulness entrena la capacitat de redirigir l’atenció al present, no per ignorar el passat o el futur, sinó per no quedar-s’hi atrapat de manera involuntària. I aquesta capacitat, quan es desenvolupa, té un impacte directe a l’estat emocional, la gestió de l’estrès i la qualitat de les relacions.
El primer error que cometen els principiants
Creure que meditar malament és no meditar. Quan et sentis a practicar i la teva ment s’omple de pensaments sobre el que tens pendent, sobre la conversa d’ahir o sobre el que soparàs, no estàs fracassant: estàs fent exactament el que fa una ment humana.
L’exercici no consisteix a impedir que apareguin els pensaments, sinó a adonar-te que t’hi has anat i tornar, amablement, al punt d’atenció escollit. Cada cop que ho fas, estàs entrenant. La quantitat de vegades que et distreus no importa: el que importa és quantes vegades tornes.
Com començar sense complicar-ho
No necessites una aplicació, un coixí de meditació ni un espai especial. Necessites dos o tres minuts i una postura còmoda.
Comença amb la respiració.
És l’àncora més accessible que hi ha perquè sempre està disponible. Seu amb l’esquena relativament recta, tanca els ulls si et resulta més fàcil i porta l’atenció a la sensació física de la respiració: l’aire entrant pel nas, el moviment del pit o l’abdomen, l’aire sortint. Quan notis que t’has anat a un altre lloc, torna. Sense judici, sense frustració. Simplement torna.
Comença amb dos minuts.
De debò: dos minuts és suficient per començar. L’objectiu no és aguantar gaire temps sinó fer-ho de manera regular. Dos minuts al dia durant un mes té més valor que una sessió de trenta minuts que no es repeteix
Integrar-ho al que ja fas
Una de les maneres més efectives de desenvolupar l’atenció plena sense afegir res de nou a la teva agenda és practicar-la durant activitats que ja fas cada dia.
Mentre menges.
En lloc de dinar amb el mòbil o davant de la pantalla, dedica encara que sigui els primers minuts del menjar a ser-hi present: el sabor, la textura, l’olor, la temperatura. Menja a poc a poc. L’experiència és completament diferent.
Mentre camines.
En lloc d’anar en pilot automàtic amb els auriculars posats, tria algun trajecte curt per caminar parant atenció a allò que veus, allò que escoltes i allò que sents físicament. No com a exercici espiritual, sinó simplement com a pràctica de ser-hi present.
Mentre et dutxes.
És un dels moments del dia on la ment sol escapar-se amb més facilitat cap a la planificació o la rumia. Portar l’atenció a les sensacions físiques de la dutxa és un exercici senzill i efectiu que no requereix temps addicional.
Què esperar i quan
Els beneficis del mindfulness no són immediats ni dramàtics. El que sol passar amb la pràctica regular és una millora gradual en la capacitat de detectar quan estàs en mode automàtic, una tolerància més gran a les emocions difícils sense necessitat de reaccionar de manera impulsiva i una sensació general de més presència i calma que és difícil de descriure però molt reconeixible quan apareix.
La majoria de les persones que mantenen una pràctica constant durant quatre o vuit setmanes comencen a notar canvis apreciables en la forma de respondre a l’estrès i en la qualitat de la seva atenció durant el dia.
Quan el mindfulness no és suficient
El mindfulness és una poderosa eina d’autocura, però no és una solució per a tot ni un substitut de l’atenció professional quan aquesta és necessària. En estats d’ansietat intensa, depressió o trauma, practicar mindfulness sense l’acompanyament adequat fins i tot pot resultar contraproduent per a algunes persones.
Si estàs passant per un moment de dificultat emocional especial, el més assenyat és combinar la pràctica d’atenció plena amb el suport d’un professional que pugui orientar-te i acompanyar-te de forma personalitzada.
Si sents que necessites un suport més profund per treballar el teu benestar emocional, a Psique Cugat estem aquí per ajudar-te.
