Abans de l’aparició del llenguatge, els infants es comuniquen amb tot el cos i és a través d’ell que, a mesura que aprenen i desenvolupen les seves habilitats corporals, van estructurant el pensament, comencen a tenir cert control emocional i també desenvolupen habilitats de relació amb els altres i el seu entorn.

El moviment dels infants per a que sigui significatiu ha de partir de la seva espontaneïtat en l’activitat i el joc lliure. Si es dona en bones condicions, la pràctica psicomotriu potencia l’autoestima, la vivència i consciència del propi cos i del plaer, la construcció del sistema corporal, l’afirmació del propi jo i la construcció de la identitat, el coneixement i l’acceptació dels límits, la relació entre iguals i l’autonomia.